Dansa Tàrrega - Articles filtrats per data: Desembre 2014

El lindy hop és un estil de ball per parelles amb música swing que alguns negres estatunidencs van popularitzar a Nova York cap als anys 1920, com a una derivació del xarleston. Ràpidament es va estendre els Estats Units durant els anys 1930 i, més tard, en altres països. El lindy hop va estar a punt de desaparèixer a l'època daurada dels musicals, fins que als anys 1980, paral·lelament a Europa i Estats Units, algunes persones van pensar a recuperar-lo.

El lindy hop es balla en principi i clàssicament per parelles. En qualsevol cas, el pas bàsic del lindy hop és de vuit temps, té accent rítmic o swing i està definit a partir d'un patró bàsic de whip. El centre de gravetat dels ballarins se situa per sota del de la posició normal d'estar dempeus, no només perquè els genolls estan doblegats, cosa habitual a balls i danses, sinó perquè el tronc també està lleugerament inclinat cap endavant. El ballarí o parella de ballarins giren sobre un eix imaginari central que roman fix al mateix lloc. Tanmateix, en algunes coreografies de diverses parelles per al públic és possible forçar algun desplaçament.

 -Fixa’t quants n’hi ha!... 

Molts i molts, tants... i tants....No els puc comptar.

Diuen que són desitjos per complir, diuen que tenen nom.

-A mi em sembla que es mouen, però per què brillen tant?.

Formen part de l’univers, pertanyen al decorat de les vides.

-Ens vigilen o ens acompanyen? Perquè brillen tant?

Ho han presenciat tot des de fa milers de milions d´anys. Sempre han estat presents, sempre han brillat. I jo no sé el perquè. Estimada, seu i escolta el que ara et diré:

Saps per què crec que brillen?... Perquè estan i són alegres, perquè celebren, perquè brinden com ho fem els grans i esquitxen polsim de purpurina i taquen tot el cel de nit.

- I per què brillen? Què celebren?

Doncs els petits moments, els que ens rellisquen entre les mans i, sense adonar-nos, no els deixem existir. Celebren la joia de viure, el bon humor, la voluntat, la recompensa que sents en estimarla senzilla màgia de cada dia.

- I nosaltres, per què celebrem tan poques coses?

Perquè no hi veiem, no hi sentim del tot bé. No assaborim les olors ni els colors que la vida ens mostra. Anem tan de pressa que a vegades ens trepitgem els uns als altres i ens fem mal, i el que és pitjor, ni ens aturem a demanar perdó.

Però sempre tindrem la capacitat de reaccionar com a dones lliures cap a un futur més harmoniós, respectuós i serè. Vosaltres sereu les protagonistes a partir d’ara.

Brilleu!! estimada, brilleu!

Què et sembla si aquest Nadal brindem? Sobretot amb alegria, amb convenciment, amb agraïment, que ens brillin els ulls, que tothom  ho noti. Brindem on un estel ens pugui veure. Segur que somriurà i així seguirà lluint per sempre més al firmament.

Celebrem amb joia el nostre Nadal!

Mercè Freixas Viñas

Nadal 2014

El 1920, cinc de les figures més importants del món de la Dansa Adeline Genée, Tamara Karsavina, Lucia Cormani, Edouard Espinosa i Phillis Bedells, que al seu torn representaven els principals mètodes d'ensenyament del moment, exactament el 31 de Desembre de 1920, van decidir crear una Associació de Professors de Dansa amb l'únic objectiu de "millorar l'estàndard de l'ensenyament del Ballet Clàssic ".

Efectivament després de la primera guerra mundial el món de la Dansa es perdia entre falta de mitjans i diversitat d'opinions.

Seguint el model de l 'Academie Royal de Danse, fundada a París per Lluís XIV, amb l'objectiu de corregir els múltiples errors que es donaven en la dansa en aquella època, la ROYAL ACADEMY OF DANCE ha actuat en dos sentits: un el anteriorment citat i un altre com a cuidadora de la tècnica fonamental de l'art de la dansa . L'interès principal de la Royal Academy of Dance és que la seva tècnica i el seu tradicional integritat romanguin intactes.

El 1928 la Reina Mary va acceptar la invitació de ser la Reial Patrona d'aquesta institució, patronatge que ostenta en l'actualitat la Reina Isabel II. No obstant això, tot i haver nascut al Regne Unit, la Royal Academy of Dance treballa en cinquanta països, és l'organisme reconegut que més alumnes examina al voltant del món, i està mundialment acceptada com un dels més alts nivells en l'ensenyament de la tècnica de la Dansa.

Les prioritats de l'Academy no són només mantenir aquests alts nivells, sinó també millorar-los i actualitzar-los.

S'ofereixen cursos a professors, tant per als que comencen, com per als que ja estan treballant amb l'Academy. Només d'aquesta manera podem estar segurs que cada un té el tipus de curs que necessita.

Els joves estudiants, que representen el futur de la Dansa, han de ser ensenyats correctament i d'acord amb les seves edats. Els cossos encara sense formar dels nens han de protegir del dany que podria causar una mala ensenyament.

El sistema de la Royal Academy of Dance és un sistema que posseeix un material d'estudi tangible, vídeos, llibres, llibres de música, teoria, etc, i que salvaguarda els nivells d'ensenyament per a centenars de milers de nens i estudiants que són examinats cada any en els cinquanta països citats.

L´escola neix l´any 1983 fruit de la meva passió per la docència. Sóc filla,neta i besneta de mestres, de grans mestres vocacionals que han fet de la pedagogia un eix vertebrador de les seves vides. Heretar la capacitat de transmetre coneixements, de gaudir fent-ho i el fet de valorar-ho han estat el motor que any rere any m´han fet seguir amb el projecte.

Creure en la dansa, en els seus beneficis, en el seu valor cultural i artístic, m´empenyen dia a dia a aportar amb il.lusió cada classe i cada nou projecte.

Durant aquests més de 32 anys han passat per l´escola cents d´alumnes que han deixat mitjançant el gest, el seu moviment, una empremta que ha solidificat encara més els fonaments de la nostra escola. Alumnes com Anna Marin, Anna Rubirola, Gemma Galera, Elisabeth Biosca, Miquel Garcia, han conseguit fer de la dansa la seva professió, la seva passió.

No puc parlar d´història de l´escola sense recordar milers i milers d´instants,mil.lèssimes de vida que pesen més que qualsevol data que us vulgui fer arribar.

32 anys de vida de l´escola donen per molt, i avalen el seu recorregut. Vaig començar amb 19 alumnes....

Aprofito per mostrar el meu agraïment a aquelles 19 famílies que varen confiar en mi i en el meu projecte envers l´ensenyament de la dansa. A continuació us anomeno alguns dels esdeveniments dels que l´escola ha estat protagonista:

       -Escola pionera en organitzar 24 anys la Mostra de Dansa d´Arenys de Mar.

       -Intercanvi amb l´escola de Dansa del poble agermanat a França Auterive.

       -Participació en diverses mostres de dansa a nivell de Catalunya.

       -Examens de R.A.D. durant més de 20 anys.

       -Participació en diversos programes de TV.

       -Participació en els Jocs Olimpics de BCN 1992.

       -Autorització de Escola de Grau Elemental de Dansa per la Generalitat de Catalunya.

Actualment l´escola segueix com a plataforma de futurs ballarins i també continua apostant per la dansa com a mitjà de transmissió de valors que ens fan crèixer des del respecte i l´agraïment.

Mercè Freixas Viñas.

Directora.