Converses amb una alumna

 -Fixa’t quants n’hi ha!... 

Molts i molts, tants... i tants....No els puc comptar.

Diuen que són desitjos per complir, diuen que tenen nom.

-A mi em sembla que es mouen, però per què brillen tant?.

Formen part de l’univers, pertanyen al decorat de les vides.

-Ens vigilen o ens acompanyen? Perquè brillen tant?

Ho han presenciat tot des de fa milers de milions d´anys. Sempre han estat presents, sempre han brillat. I jo no sé el perquè. Estimada, seu i escolta el que ara et diré:

Saps per què crec que brillen?... Perquè estan i són alegres, perquè celebren, perquè brinden com ho fem els grans i esquitxen polsim de purpurina i taquen tot el cel de nit.

- I per què brillen? Què celebren?

Doncs els petits moments, els que ens rellisquen entre les mans i, sense adonar-nos, no els deixem existir. Celebren la joia de viure, el bon humor, la voluntat, la recompensa que sents en estimarla senzilla màgia de cada dia.

- I nosaltres, per què celebrem tan poques coses?

Perquè no hi veiem, no hi sentim del tot bé. No assaborim les olors ni els colors que la vida ens mostra. Anem tan de pressa que a vegades ens trepitgem els uns als altres i ens fem mal, i el que és pitjor, ni ens aturem a demanar perdó.

Però sempre tindrem la capacitat de reaccionar com a dones lliures cap a un futur més harmoniós, respectuós i serè. Vosaltres sereu les protagonistes a partir d’ara.

Brilleu!! estimada, brilleu!

Què et sembla si aquest Nadal brindem? Sobretot amb alegria, amb convenciment, amb agraïment, que ens brillin els ulls, que tothom  ho noti. Brindem on un estel ens pugui veure. Segur que somriurà i així seguirà lluint per sempre més al firmament.

Celebrem amb joia el nostre Nadal!

Mercè Freixas Viñas

Nadal 2014