El Trencanous entre bambalines
Darrera el teló tambè aprenem!!!!
La sensació de nerviosisme intenta disfressar tot el que en realitat es viu rere el teló, just abans de començar i també durant la representació.
Shhh, es demana silenci continuament, cadascú reacciona diferent, expressant unes emocions que només prenen vida en aquell moment i en aquell lloc tan especial.
La nit del 23 de desembre durant l'actuació, la màgia de viure el moment present va tornar a aparèixer.
Concentració i moviments d'escalfament de les alumnes més grans.
Preguntes i més preguntes, respostes amb un shhhh silenci, parleu més fluixet si us plau...moviments ràpids de mans, peus, genolls, músculs d'un impuls nerviós curiós i feliç alhora.
Els canvis de vestuari, els temuts canvis de vestuari per a tots els artistes aviat es fan presents.
Àrabs que es transformen en neus, neus en flors, nenes que es transformen en petites volves de neu i aquestes volves en ballarins xinesos.
És divertit, oi? màgia potser?
A prop de l'escenari aquell dia, elles, les protagonistes vàren crèixer una mica més. Van ésser conscients i responsables del moviment, dels seus vestits, dels seus llocs, dels seus passos, i ho vàren mostrar amb ganes, amb energia, amb convenciment.
La dansa un cop més és la punta d' iceberg de tot l'aprenentage que l'acompanya.
El Trencanous va tenir una durada d'una hora i escaig. L'aprenentage en torn d'aquesta obra, restarà per sempre amb elles.
Enhorabona a totes les participants.
Mercè Freixas Viñas.
