Dansa Contemporània

 
Es basa en un estudi profund de l´infinita capacitat de moviment del propi cos.

S’utilitza la dinàmica fìsica que segueix cada moviment, així com la força de la gravetat i la seva estreta relació amb el moviment.

S´ha de tenir molt en compte la respiració com a font d’impuls així com l’ús de l’espai el qual és molt diferent a l´utilitzat en dansa clàssica.

La dansa contemporània manté una relació multidireccional envers l’espai.

També a diferencia de la dansa clàssica, l’utilització del terra com un element més, caracteritza aquesta tècnica.

Es treballa amb els peus descalços, el qual contribueix directament a augmenter la consciència del moviment executat.

Els recursos musicals utilitzats pel professor de dansa contemporània abarquen infinits estils, la qual cosa contribueix directament a incrementar la cultura musical de l’alumne.

Incrementa la capacitat d’expresssió, aixi com la capacitat creativa i imaginativa de l’alumne.

És una tècnica que respecta i potencia les característiques físiques i psíquiques de l’alumne, enfatitzant en el potencial de cadascú.

Contrarresta l’aprenentatge a través de la codificació amb tècniques d’aprenentatge com l’autodescobriment.